DIA 94

 DIA 94

Hola, ahir, dia 15/6/2020, no va ser que més coses vaig fer, de fet, vaig fer poques coses, però m'ho vaig passar més bé que altres dies. Sobretot m'ho vaig passar bé al matí, encara que no vaig sortir gaire estona, perquè quan feia poc que havia sortit vaig haver de tornar a casa...

Comença el dia 94 (em moro de ganes de fer el dia 100!!):

Al matí, com us he dit, m'ho vaig passar menys, encara que vaig fer més coses. Primer de tot, em va despertar l'Aleix, i, com que m'havia estat intentant adormir però no podia, em vaig aixecar per esmorzar. Com que estàvem tots desperts, ja, em vaig vestir, em vaig arreglar, i, com que el pare, la mare i l'Aleix ja ho havien fet, vam anar a donar una volta. La teta gran i la iaia Lolita ens estaven esperant al Terrall, i just quan vam entrar vam veure que dos bebès més, que els seus pares són amics dels meus, i l'Aleix és va posar a jugar amb elles (perquè eren noies). Quan ja van jugar prou rato, vam marxar, però just quan encara no havíem donat ni una volta, la senyoreta va trucar al pare, i just en aquell moment me'n vaig recordar que tenia que fer una vídeo trucada amb la classe, inclosa la senyoreta. Me'n vaig anar cap a casa dient-me "ai, que faré ara, quedaré en ridícul" i just va i, quan em fico a la vídeo trucada, me'n vaig adonar que només hi havia la senyoreta i una companya meva. I no és que ja s'hagués acabat la trucada, no, és que només hi érem nosaltres, els altres encara no havien arribat! Em vaig quedar molt alleugerit, però llavors ho vaig entendre tot quan la senyoreta ens va dir que havíem de ser vuit, els primers vuit de la llista. Clar que alguns no van poguer vindre, d'altres no se'n van recordar (com jo, en un principi), i bé, que al final només vam ser-hi quatre, allà, sense contar la senyoreta, només els alumnes. Quan va acabar la vídeo trucada, el únic que vam saber de nou va ser que la senyoreta és jubila el dia 8 de setembre i que havíem d'anar a buscar les notes i el material el dia 23 d'aquest més, però em va agradar estar parlant allà amb els amics i la senyoreta. Quan va acabar la vídeo trucada, la mare i jo, com que sabíem on eren la teta gran, la iaia, el pare i l'Aleix, vam anar on eren ells, i, si us ho esteu preguntant, si, vam encertar on eren, a fer un cafè. Nosaltres també ens vam demanar algo, però com que ja quasi era la una del migdia vam anar cap a casa a fer el dinar. Quan ja va estar fet, com que tenia molta gana, vaig començar a menjar, encara que em vaig haver d'esperar a que acabés l'Aleix.

Ahir a la tarda potser va ser el primer dia d'aquest desconfinament que no vam sortir de casa i, per tant, sera molt més curt que el matí. Primer, com que abans d'ahir em vaig acabar el quart, vaig començar el cinquè llibre del Harry Potter. Després, com que no tenia deures, vaig mirar l'ordinador, però vint minuts, després, com que m'agrada tant, vaig fer el dia doble, el dia 92 i 93.  Vaig fer un dia i, abans de fer l'altre, vaig parar per berenar, però quan vaig acabar, el pare i jo vam jugar al fifa. La primera, per molt poc, me la va guanyar ell, però les altres, la segona i la tercera, les vaig guanyar jo, i vam fer una tercera per desempatar. Després va vindre la teta gran a portar-nos cireres, encara que amb cinc minuts va marxar, que tenia feina. Després, com que la mare en tenia ganes, vam fer un Mario, que, com sempre, vaig guanyar jo, però no amb facilitat, perquè m'ho van posar difícil. Quan ja quasi era l'hora de sopar, vam anar tots a fora, perquè feia molt bon temps i s'hi estava molt bé. Ahir, va passar una cosa que no havia passat en tot aquest confinament, i va ser que, entre que l'Aleix plorava i jo suava molt, no em vaig poder adormir fins a les 12 de la nit o, fins i tot, més.

Aquí s'acaba el dia 94, adéu-siau!!!