DIA 87

DIA 87

Hola, ahir, dia 9/6/2020, vaig fer bastantes coses, encara que no va ser el dia que més bé m'ho vaig passar. Al matí vaig fer més coses, encara que potser m'ho vaig passar més bé a la tarda, bé, no ho sé. El cas és que, portem 87 dies confinats i 83 fent aquest bloc, que vam començar tard, el dia 4.

Comencem:

Com us he dit, al matí he fet més coses. primer de tot, com que l'Aleix em va despertar amb els crits, vaig anar a esmorzar, com sempre, sol, perquè, com que s'aixequen tan tard per culpa de l'Aleix, doncs esmorzen molt aviat. Després d'esmorzar, el pare, la mare, l'Aleix i jo, un cop ja vam estar vestits i arreglats, vam anar al carrer a comprar, i, com aquests últims dies, a fer un cafè. Primer, com sempre, vam anar a fer el cafè, però com que l'Aleix és volia adormir, vam tardar poc i, només acabar, vam anar a comprar i així, de pas, a que l'Aleix s'adormís. Com que jo m'avorria i no acabaven mai, jo vaig anar cap a casa amb les claus del pare, a mirar la tele, almenys, algo útil. Quan van arribar, com que ja era hora, la mare va fer el dinar i vam anar a dinar tant ràpid com vam poder, sobretot jo, que tenia molta gana.

A la tarda vaig fer menys coses, però m'ho vaig passar més bé. Primer de tot, com que aquest llibre m'està agradant molt, vaig llegir trenta-cinc minuts, el quart del Harry Potter. Després, com que tenia feina del cole, no vaig mirar l'ordinador, sinó que, directament, vaig fer la feina. Primer vaig fer feina del cole, música, bastant fàcil, encara que, com que no entenia algunes coses, hi vam estar mitja hora. Després, com que ara faig el bloc al migdia, vaig fer una altra pàgina del bloc, les quals m'agraden molt fer. Quan vaig acabar, com que tenia gana, vaig anar a berenar, ara si, amb tots, encara que jo, com que tardo més, els últims deu minuts em vaig quedar sol. Més tard, com que la mare és va haver d'anar a depilar, el pare, l'Aleix i jo vam anar a donar una volta. Quan quasi la mare va acabar, el pare, com que volia passar pel Polero, la gelateria, vam anar a esperar-la. Un cop que vam arribar a casa i vam fer un mario, que, com sempre, vaig guanyar jo. Cap allà a les vuit i mitja vam anar a sopar perquè tenia molta gana.

 Fins demà, adéuu!!!