DIA 91

DIA 91

Hola, ahir, dia 12/5/2020, per primer cop vaig anar al dentista, encara que només em vaig enfadar perquè em vaig haver d'aixecar a les 8 per anar-hi. Jo diria que veig fer més coses al matí que a la tarda, però no sé si m'ho vaig passar gaire bé, al matí...

Comença el dia 91:

Al matí, com us he dit, vaig fer més coses, encara que m'ho vaig passar més bé a la tarda. Primer de tot, com que em vaig despertar molt aviat, vaig anar a esmorzar malhumorat, encara que estava una mica nerviós per anar al dentista. No0més acabar d'esmorzar, el pare i jo ens vam vestir i, un cop vestits, vam anar directes cap al cotxe. Quan vam arribar a Lleida (perquè el dentista és allà) vam aparcar just a davant. Un cop a dins, em van fer ficar un munt de roba per protecció, em van fer ficar una tela al cap, com una capa però al reves, també una bossa als peus. A dins em van dir que tot estava perfecte, encara que tenia una geniva molt inflamada, i em van donar una crema per això. Quan vam sortir vam anar a un mercadona que hi havia al costat, perquè el pare buscava un líquid pel cotxe, i al final el va trobar. També volia unes llums i, quan ja ho va comprar tot, vam tornar cap a casa, que, com que encara era aviat, el pare volia anar a fer un cafè. Un cop vam arribar a casa, com que la mare estava llimpiant la casa i amb l'Aleix no podia, vam sortir tots tres, perquè la mare pogués fer el que calia fer amb tranquil·litat. Com volia el pare, vam anar a fer el cafè, encara que l'Aleix no ens va deixar molt perquè feia maleses, i després vam anar a comprar una mica. Quan vam tornar a casa, com que ja quasi era hora de dinar però encara l'havien de fer, vaig fer el Ben&Brenda, per així ja tindreu fet.

A la tarda m'ho vaig passar més bé, com us he dit ja dos cops (amb aquest tres). Per començar-la, com sempre, vaig llegir, com sempre, trenta-cinc minuts. Després no vaig mirar l'ordinador, sinó que vaig fer feina del cole, perquè tenia dos feines acumulades. Primer vaig fer una feina de català, i després de berenar, una d'anglès, que era jugar al quien es quien. Més tard van vindre els iaios, que, com sempre, no van volguer veure ni menjar res, encara que no sé per què, perquè el pare, quan venen ells, sempre els hi ha ofert. Sobretot em va agradar que vinguessin perquè la iaia em va portar xuxes, que, com que sempre m'agafo les mateixes, li va preguntar a la que ho porta que m'agafava. Quasi marxaven quan la mare va anar a fer classes de pàdel, però al final els vam convençer de que és quedessin un rato més a la terrassa, vigilant una mica l'Aleix, que jo ja n'estava fart. Quan van marxar, la mare va arribar cinc minuts després, i ens va fer el que esperàvem tots per sopar: creppes!!!
Fins demà, adéu-siau!!!!