DIA 76

DIA 76

Hola, ahir, dia 28/5/2020, vaig fer més coses que abans d'ahir, però m'ho vaig passar més bé abans d'ahir perquè almenys vam jugar, encara que només a una cosa.

Comença el dia 76:

 Al matí vaig fer quasi les mateixes coses d'ahir. Primer, vaig anar a esmorzar, com sempre, ja quan tots estaven desperts. Després d'esmorzar, el pare, la mare, l'Aleix i jo ens vam anar a arreglar per sortir al carrer, a fer un cafè amb la iaia Lolita i la teta gran. Un cop ja havíem sortit, com us he dit, vam anar a fer el cafè amb la iaia i la teta, i per mi, va ser el més divertit perquè vam xerrar molt i de tant  en tant anàvem fent bromes. Jo, en comptes d'un cafè, em vaig demanar un cacaolat, com cada matí, i ahir va ser el que més de gust em va sentir perquè tenia molta set. Després, quan ja vam acabar d'esmorzar per segon cop, l'Aleix, el pare, la mare i jo vam anar a donar una volta i, de pas, a comprar una mica, cosa que aquell rato se'm fa fer molt llarg perquè m'avorria molt i no sabia que fer. Un cop a casa, vaig fer el Ben&Brenda, perquè encara faltava un bon rato per dinar, i tot i que em vaig passar cinc minuts per jugar una mica, encara vaig tindre temps per mirar la tele deu minuts més.

A la tarda vaig fer més coses que a la tarda d'abans d'ahir, però m'ho vaig passar més bé llavors. Primer, com sempre, vaig llegir el quart llibre del Harry Potter, el llibre en que vaig més avançat dels quatre (vull dir en les vegades que me l'he llegit, perquè els altres ja estan acabats). Després vaig mirar un rato l'ordinador, vint minuts, i després vaig fer el bloc mentre escoltava música per distreure'm una mica de mentre. Quan ja estàvem berenant, el iaio va venir per algo important que li havia de fer el pare amb el mòbil, i quan va marxar el pare i jo vam fer dos fifas. El primer el vaig guanyar jo per 3-1, i el segon, per un gol més, 4-1. Després, el pare, l'Aleix i jo vam anar amb bici. Com que no sabíem on anar, vam anar fins a Juneda, el poble que hi ha al costat, i vam tornar. El camí d'anada no va costar, però el de tornada si perquè feia pujada, més que baixada. Quasi ja a Borges, hi ha una pujada molt forta (per a mi, per al pare no) que em va costar molt fort pujar, però va valdre la pena perquè al final et sents més bé. Un cop a casa, l'Aleix i jo ens vam dutxar per estar nets i poder sopar.

Fins demà, us espero!!!