DIA 70

DIA 70

Hola, avui, dia 22/5/2020, ha arribat el dia que, almenys jo, estava esperant. i, ara també, ja no estem en quarentena, estem en setantena, jajajaja...

Va, comencem el dia 70:

Al matí no he fet gaire cosa. Primer, com sempre, he anat a esmorzar amb tots, però com que l'Aleix s'aixeca molt aviat, doncs ja havien acabat. Després d'esmorzar, com que jo i el pare volíem sortir per deixar fer feina a la mare, hem anat a fer el café (jo no, ja m'enteneu) amb la iaia Lolita. Com que l'Aleix en en aquella hora sempre dorm, cap a les onze, doncs el pare l'ha portat a passejar perquè s'adormís. Un cop adormit, el pare s'ha assentat a la cadira i hem començat a beure i a menjar, encara que jo no he menjat res perquè no tenia gana. El pare ha hagut de tornar aviat perquè aquests dies ha de dinar aviat, però jo m'he quedat perquè encara no volia marxar. Com que la iaia m'ha deixat el mòbil, aquell rato m'ha passat volant, però he hagut d'anar cap a casa perquè ja era hora de dinar. Quan estava a punt d'entrar, no a casa, sinó al pis, he sentit una veu que deia: "Adrià, Adrià... Era el meu pare que encara no havia tornat perquè estava a Terrall amb l'Aleix, que encara estava dormint. Un cop a casa, com que encara faltaven deu minuts per dinar, he fet el Ben&Brenda perquè no m'agrada fer-lo a la tarda, encara que no sé perquè...

A la tarda no he fet més coses; però ja notareu que serà més llarga, no patiu. Primer de tot, com sempre he llegit trenta-cinc minuts, i després, cosa que ara ja faig més, he mirat l'ordinador un rato. Com que tenia deures de l'acadèmia d'anglès, després de mirar l'ordinador ho he fet perquè així ja només hem faltarien els del cole. Així que, un cop acabats, com que ja era hora, l'Aleix s'ha despertat de la migdiada, i la mare m'ha dit que ha estat parlant amb a mare de la Marta i li ha dit si volia anar amb elles (la Marta i la Vinyet) amb bici per el canal. Jo, com no, li he dit que si, però per mi havíem quedat una mica massa tard, a les sis. Després de berenar, com que tenia moltes ganes d'anar-hi, he anat corrents a vestir-me per a no arribar tard, i com que encara faltava mitja hora, la mare i jo hem fet un Mario. Com sempre l'he guanyat jo, però allò no m'ha importat, perquè només acabar ja hem anat a baix a esperar-les. També han vingut uns amics nostres, que hem anat junts tot el rato però amb mascareta. Primer, com us he dit, hem anat pel canal, i fins i tot hem arribat a terrenys de Juneda!! Com que ja era tard, hem hagut de girar cua i anar cap a casa, però no m'he enfadat, perquè m'esperava un sopar boníssim: creppes del la mama, bonínissimes.

Fins aquí el dia 70. Adéuuu!!!